L’aigua i el medi ambient a Vilanova
El cicle de l’aigua
Cicle Hídric Natural
L’aigua al nostre planeta segueix l’anomenat el Cicle Hídric Natural.
Aquest cicle sense principi ni final, consisteix en els següents passos:
- L’aigua cau del cel en forma de pluja o neu.
- Una gran part que cau sobre els mars i oceans, retorna a l’atmosfera per evaporació.
- Una altra part cau a la terra i d’aquesta una quantitat s’introdueix als aqüífers sota la terra i una altra part discorre pels rius cap al mar.
- Des del mar, torna a evaporar-se, i torna a caure.
D’aquesta manera es tanca el cicle i es renova però la quantitat total d’aigua es la mateixa.
Per això diem que es un recurs limitat que pot arribar a ser escàs per que la disponibilitat d’aigua depèn de circumstancies climatològiques i geogràfiques que poden provocar des de grans sequeres fins a greus inundacions.
Cicle de l’Aigua a Vilanova i la Geltrú
A Vilanova i la Geltrú els diferents usos que es fan de l’aigua tan mateix que la resta de ciutats son pels consums domèstics (beure, cuinar, rentar,…), així com industrials, recs de parcs i jardins, fonts publiques, neteja de carrers i altres usos municipals.
En essència, la missió de la Companyia d’Aigües de Vilanova i la Geltrú és modificar el cicle de l’aigua per apropar-lo als ciutadans de Vilanova per a que la puguin aprofitar per a les seves activitats. Aquests, després de gaudir-ne, la retornaran al cicle natural de l’aigua, i el recorregut continuarà.
COM QUEDA, DONCS EL CICLE DE L’AIGUA AMB LA INTERVENCIÓ DE LA COMPANYIA D’AIGÜES DE VILANOVA I LA GELTRÚ? QUIN ÉS EL CICLE DE L’AIGUA VIST L’ENTORN DE VILANOVA I LA GELTRÚ?
Fins l’any 1998 el 100% de l’aigua subministrada provenia del seus aqüífers. Actualment, es divideix en dos blocs segons la seva procedència: un 94% de l’aigua es de procedència superficial, tractada del riu Llobregat a la planta d’Abrera i el 6% restant ve dels aqüífers soterranis.
Pel que fa a l’aigua d’Abrera, la major part prové dels Pirineus. Aquesta aigua que cau sobre la serra del Cadí, moltes vegades en forma de neu, és recollida pel riu Llobregat, que neix a Castellar de n’Hug.
Des d’aquelles muntanyes l’aigua baixa seguint el riu Llobregat, que va recollint cada vegada més cabals, provenint de les vessants que hi desemboquen. A Abrera, hi ha una planta potabilitzadora que tracta part de l’aigua que porta el riu Llobregat per a fer-la apta per al consum humà. A la planta, l’aigua rep tractament per decantació físic química i filtració sobre arena i carbó i es dessalinitza per reduir les sals que porta. A partir d’allà una canonada amb un cabdal mig de 574 litres per segon, porta l’aigua cap a les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf, distribuint-la a 19 municipis, dels quals la ciutat de Vilanova i la Geltrú és el principal usuari.
L’aigua d’Abrera arriba a Vilanova i s’emmagatzema als dipòsits de distribució, i des d’allà es canalitza a tots els usuaris.
Una petita part prové dels aqüífers. L’aigua que plou sobre la terra, es filtra a través del terreny i, igual que a la superfície, crea rius i conduccions naturals subterrànies. Des de fa més de cent anys, els vilanovins treuen profit d’aquests aqüífers mitjançant pous i mines dels quals a l’actualitat se n’extreuen al voltant de 300.000 de metres cúbics anuals En aquests moments, hi ha un pou actiu i una mina que donen abast a Vilanova, són el pou Massuques i la mina del Marmellar.
Ja sigui provenint del riu Llobregat o dels pous, l’aigua es canalitza a través de canonades fins als abonats al servei, on en fan l’ús que requereixen.
Després, l’aigua que es recull a les clavegueres, abocada per tots els usuaris després d’haver-ne fet ús, avança igualment per canonades, d’aigües residuals, que les transporta fins a la planta de tractament, des d’on un cop reduït el seu nivell de contaminants, són abocades al mar, des d’on es produirà la seva evaporació i conversió en núvols. D’aquesta manera es tanca el cicle, amb l’aigua una altra vegada caient sobre la terra, on els homes han après a domesticar-la per al seu ús.
